La storia infinita dell’autonomia differenziata (in lingua piemontese)

Visite: 61
0 0
Condividi con
Tempo di lettura:2 Minuti, 40 Secondi

di Milian Giaco Racca **

Massimo Bordignon, professor ëd Siensa dla finansa a la Catòlica ‘d Milan,federalista, as giuta a capì coma l’ansidita autonomia diferensià “a la leghista”, sota la regia dël ministr Calderoli, a l’è franch na tavanada.
As agiss PA d’autonomia përché as basa ansìma a ‘d mecanism ëd compartecipassion ëstatal, pitòst che su ‘d taje locaj e regionaj; për sòn, a l’ha spiegà vaire vòte ‘l pròf., le arsorse dle region a resto tavòta dipendente dal goern sentral. Se pr’esempi ‘l goern a decid d’antërven-i sl’Irpef an bassand ël getit, la region a podrà mach subì le conseguense dla sernia sentralista. Pa solament sòn, s’a-i-è n’imprevist, la region a n’ha pa dë spassi d’autonomia tributaria për aumenté ‘l getit e a dev për fòrsa bati-je cassia a l’ëstat, an passand parej da organism autonom a soget dipendent ch’a dev ciamé la limòsna a Roma.
Për deje pì d’ autonomia e responsabilità ai bilans regionaj, le region a dovrìo essi dotà ‘d taje pròprie previste da la Costitussion midema.
Nonpà a Roma a smija ch’a fassa pròpre a l’incontrari. le taje ‘d competensa regional, tant me l’Irap, a l’è ‘n camin ch’a le gavo. Na sconda, visadì l’adissional Irpef a l’è pa pagà da na fëtta amportanta ‘d travajeur (coma le p.iva forfetarie).
An sostansa a seguito ‘d parlé a la volà ‘d delegheje ‘d competense a le region ma a la finitiva as continua a de-responsabiliseje sël pian dle intrade.
Bordignon a l’ha bin ëspiegà che ‘l process ëd decentrament e ‘d federalism fiscal , ancaminà dj’ani 90 a l’ha subì dòp, arlongh j’ani, vaire ralentament giust an causa dij pastiss combinà dai goern ëd drita  (Berlusca- lega…con l’abolission dl’Ici) e an causa dcò dl’indiferensa ‘d na manca sempe pì sentralista e fòla.
Ant un sistema federal seri e eficent le region e ij comun a dovrìo essi responsabilisà con dle taje pròprie locaj e regionaj, perchè sòn a fa da incentiv ai goern regionaj a fele chërsi an manera responsabila,  e sòn a va a benefissi ‘d tuta la coletività “nassional”.
Totun: pa tuta la chërsua dle basi imponibil regionaj a dipend dai comportament dij goern regionaj, ma dcò da tanti autri fator ch’a son nen sot ël contròl dla region; ël goern sentral a dovrìa fonsioné coma assicurassion contra l’arzigh d’una chërsua insuficienta dël getit. E anlora le region a dovrìo instituì dij fons perequativ gestìe sentralment për quaté ‘d distanse ecessive ant la distribussion dle arsorse antrà le region.
Ës model ed perequassion, introdòt dal decret 56/2000, a fonsionava pròpre parej , scond sti prinsipi-sì, ma a l’è stait abrogà cheich ann pì tard. 

Ora, a l’è passaje un quart ëd secol , e ij partì roman a son stait pa bon a atoé gnun federalism…ël bon sens a l’è dësparì, quatà da le bandierin-e svantajà, da jë slogan ‘d partì e da j’anteressi ‘d botega

** Liberi Elettori Piemonte – Autonomia e Ambiente

Happy
Happy
0 %
Sad
Sad
0 %
Excited
Excited
0 %
Sleepy
Sleepy
0 %
Angry
Angry
0 %
Surprise
Surprise
0 %
Condividi con

Ti potrebbero interessare

Articolo dello stesso autore

+ There are no comments

Add yours